Dumitru Stăniloae “L’ Amor Trinitari com a Factor d’Unió perfecta” a càrrec de: Gemma Cervera
Dimecres 16 novembre de 2016 a les 19:45h Carrer Aragó,181 – Barcelona – Tel 659 444 764Breu resum
Sobre la conferència “l’Amor Trinitari com a Factor d’Unió perfecta”, de Dumitru Staniloae, que impartí la Gemma Cervera, el dimecres 16 de novembre 2016.
“El monjo és el lluitador més decidit al servei de l’Esperit, és el cavaller eminent de l’esperit”, amb aquestes paraules la ponent, ens va iniciar en el pensament d’aquest teòleg romanès que, Olivier Clément, afirmava que era el més gran teòleg ortodox del segle XX. Va néixer el 1903 en un poblet de Transilvània i que en una entrevista digué:
“A Vladeni, on vaig néixer, vaig començar a estimar Déu i la gent i els estimo encara ara.” Allà veié la llum, que considerava un tret que definia molt bé Romania, la presència de la llum, fins i tot en la manera d'anomenar, al mateix temps, el món i la gent: lume que ve del llatí lumen (llum). En un dels seus llibres sobre l'espiritualitat romanesa destaca la calidesa i la intimitat del llenguatge litúrgic romanès, fins i tot en l'ús de diminutius, amb més sentit de proximitat que de petitesa. En els pobles, aquesta proximitat i la omnipresència de Déu era un fet quotidià, que s'expressava en cada gest, en el treball, i en la bellesa dels fruits d'aquest treball. Ell veia com a manifestacions espirituals els objectes artesanals dels camperols, els seus brodats, el treball amb la fusta, les icones sobre vidre, els ous de pasqua pintats...., dins d'aquest esperit de comunió, de presència del sagrat; i és que, aquests poblets, eren ben bé una comunitat de persones properes, que segons Dumitru Stăniloae estaven unides al voltant de l'església.
Cursa estudis de Teologia a Cernauti (actualment Cernowitz) i realitza la seva tesi doctoral sobre Dositeu de Jerusalem i la seva relació amb les terres romaneses. Veient el seu talent, el Metropolita Nicolae Balan li facilita algunes beques per estudiar a l'estranger. Estudia a Grècia, on coneix Hristos Andrutsos i tradueix la seva dogmàtica. Estudia també a Alemanya on pren
contacte amb la teologia dialèctica protestant, que veu Déu com absolutament transcendent, distant de l'home, en contraposició a la teologia ortodoxa que ell defensa ardentment com una teologia d'un Déu proper, immanent a la creació i que és comunica a l'home.
És ordenat diaca l'any 1931 i prevere el 1940. El 1936 és nomenat i rector a l'Acadèmia Teològica de Sibiu i professor de dogmàtica i mística. Amb la instauració del règim comunista el destitueixen del seu càrrec i l'envien a la Facultat de Teologia de Bucarest, a la càtedra d'Ascètica i Mística i, quan l'any 1949 desapareix aquesta càtedra, ocupa el lloc de professor de dogmàtica per a estudiants de doctorat. També és arrestat l'any 1958 i condemnat a 10 anys de presó per haver col·laborat amb un grup anomenat Rugul Aprins (L'Esbarzer Ardent) i el seu interès pel misticisme, encara
que fou amnistiat després de cinc anys. Va ser home casat, amb Maria Mihu i va tenir tres fills, dos dels quals van morir. La seva filla, Lidia Stăniloae encara viu. Ell va morir l'any 1993, a Bucarest.
Descobreix Gregori Palamàs i Sant Màxim el Confessor, les ensenyances dels quals tindran una influència cabdal en la seva obra.
Un dia digué: "He cercat Déu en els homes del meu poble, després en els llibres, en les idees i els símbols, però això no em donava ni pau ni amor. Un bon dia vaig descobrir, en els escrits dels sants Pares de l'Església, que era possible trobar-lo veritablement en la pregària. Poc a poc he entès que Déu és a prop, que m'estima i que, omplint-me del Seu amor, el meu cor s'obre als altres. He entès que l'amor és comunió amb Déu i amb el proïsme i que, fora d'aquesta comunió, el món no és més que tristesa, ruïna, desolació. Si el món volgués viure només en aquest amor coneixeria la vida eterna."
La conferència despertà un gran interès per part dels assistents i es passà al torn de les intervencions. El professor Sebastià Janeras presentà el llibre “Jesucrist, llum del món i divinitzador de l’home”, que es posà a l’abast de les persones interessades.
Aquest llibre és com el testament espiritual de Dumitru Staniloae, ja que fou escrit i publicat un mesos abans de la seva mort (1993)... en ell s’hi troba l’esdeveniment revelador de la Transfiguració, la llum del Tabor, anticipació de la Resurrecció i de l’eterna comunió amb Crist, en la llum pura del seu Regne.

Activitats - Conferències